3.cat.21أبو محمد عبد الله بن ع بد الله الترجمان الميورقي, Abū-Muḥammad …

Activitats per fer al Quadern per al dilluns, 29/04/13:

1. Després d’escoltar el poema musicat per Raimon “Elogi dels diners” d’ Anselm Turmeda,  comenta si  trobes et to de la música adequada a la lletra. És a dir,  quin to se li vol donar en alguns moments (irònic, sarcàstic, seriós…) ? Justifica la teva resposta.

* Si no us va bé seguir la lletra al vídeo, pots seguir-la al Llibre de text, vol. II, pàg. 167.

2. Converteix el poema en un text instructiu, tot fent ús de les marques lingüístiques d’imperatiu o perífrasis verbals – haver de, cal que, cal+infinitius, etc.-,  ja estudiades a la 1a av.

3. Ara llegeix  en el següent enllaç:

http://www.mallorcaweb.com/magteatre/poemes-solts/turmeda.html#Llibre%20de%20tres

el fragment del Llibre de tres del mateix autor i tria les 3 sentències que et semblin més divertides i argumenta-les breument.

4. Fes un resum dels aspectes més curiosos de la vida d’Anselm Turmeda que trobareu al següent enllaç:

http://www.mallorcaweb.com/magteatre/poemes-solts/turmeda.html#VIDA%20I%20OBRA

5.  A qui pertany el nom àrab que apareix en el títol del post? Cerca el nom complet, transcrit a l’alfabet llatí, i intenta pronunciar-lo.

5. Fes un resum del llibre La disputa de l’ase i determina per què el degué escriure n’Anselm Turmeda.

6. Per què trobam la tomba d’Anselm Turmeda o Abd Allah en la medina de Tunis ?

La tomba d’Anselm Turmeda

Anuncis

3.ca.30

Explica el significat de dos d’aquests poemes  i comenta’n els recursos expressius (metre, ritme, imatges, metàfores…). Hi ha premi per a qui, a més, s’atreveixi amb el del video (podeu trobar-ne fàcilment la versió escrita  a internet). P er a dilluns 2/4/12

La mar   Joan Alegret

Ets noia trèmula

i vella reganyosa:

cantes o brames.

Mirall immens en calma

o irosa galopada.

 

Res no és mesquí Joan Salvat-Papasseit

Res no és mesquí,
ni cap hora és isarda,
ni és fosca la ventura de la nit.
I la rosada és clara
que el sol surt i s’ullprèn
i té delit del bany:
que s’emmiralla el llit de tota cosa feta.

Res no és mesquí,
i tot ric com el vi i la galta colrada.
I l’onada del mar sempre riu,
Primavera d’hivern – Primavera d’estiu.
I tot és Primavera:
i tota fulla, verda eternament.

Res no és mesquí,
perquè els dies no passen;
i no arriba la mort ni si l’heu demanada.
I si l’heu demanada us dissimula un clot
perquè per tornar a néixer necessiteu morir.
I no som mai un ploro som mai un plor
sinó un somriure fi
que es dispersa com grills de taronja.

Res no és mesquí,
perquè la cançó canta en cada bri de cosa.
-Avui, demà i ahir
s’esfullarà una rosa:
i a la verge més jove li vindrà llet al pit.

 

Les formigues de P. Quart

Més que molta gent que tresca,

som poble civilitzat;

sota terra o entre fustes

vivim en comunitat.

Als mascles se’ls veuen ales,

prestigis poc duradors;

d’ales gaudeixen les reines…

fins que ja se’ls hagin fos.

En terra com entre fustes

duent ales o minvats,

som, en lloc d’incerta colla,

països organitzats;

tenim –bo i dissimulant-ho

als estúpids, als dolents -,

col·legis per la xicalla

i magatzem d’aliments.

Si hi ha sol, fem passejades

i si plou, restem al cau:

no podríem viure sense

terra amiga ni cel blau.

Arxivat a Uncategorized. Etiquetes: . 1 Comment »

2.ca.18

Us vaig dir que treballaríem,  dins l’apartat de poesia,  la poesia i altres textos literaris referits a la guerra civil i a la postguerra. Supòs que ja heu cercat informació sobre la guerra civil espanyola (com es va originar, quins bàndols hi havia, com va acabar…). Llegiu aquest poema i cercau una mica d’informació sobre l’autor (recordau que heu de llegir el que trobeu i heu d’escriure al quadern la informació que entengueu i que penseu que té interès per a vosaltres i els vostres companys). Informació guerra civil:27-2-12. Lectura poema i informació autor: 28-2-12.

Si voleu sentir la versió musicada del poema teniu l’enllaç més avall. Bon diumenge!

A Mallorca durant la guerra civil  B.Rosselló-Pòrcel

Verdegen encara aquells camps
i duren aquelles arbredes
i damunt del mateix atzur
es retallen les meves muntanyes.
Allí les pedres invoquen sempre
la pluja difícil, la pluja blava
que ve de tu, cadena clara,
serra, plaer, claror meva!
Sóc avar de la llum que em resta dins els ulls
i que em fa tremolar quan et recordo!
Ara els jardins hi són com músiques
i em torben, em fatiguen com en un tedi lent.
El cor de la tardor ja s’hi marceix,
concertat amb fumeres delicades.
I les herbes es cremen a turons
de cacera, entre somnis de setembre
i boires entintades de capvespre.

Tota la meva vida es lliga a tu,
com en la nit les flames a la fosca.

http://www.cancioneros.com/nc/3554/0/a-mallorca-durant-la-guerra-civil-bartomeu-rossello-porcel-maria-del-mar-bonet

Arxivat a Uncategorized. Etiquetes: . Leave a Comment »

2.ca.17

Exercicis per a dilluns 20 de febrer de 2012. Us he posat un enllaç per a un video on es recita el poema. No sé si ara es pot veure, provau-ho.

1. Llegiu aquests poemes. Cercau les paraules que no entengueu al diccionari.

2. Explicau amb les vostres paraules el significat de cada poema (estrofa per estrofa).

3.Aquests quatre poemes tracten dos temes molt diferents. Quins són?

4.Compta el nombre de síl.labes que tenen els versos d’aquests poemes.

4.Dos d’aquests poemes tenen la mateixa forma. Quins són. Quina forma és? Quina estructura té?

5. Cerca informació sobre els autors d’aquests poemes. En coneixies algun?

Mester d’amor de  Joan Salvat-Papasseït

Si en saps el pler no estalviïs el bes
que el goig d’amar no comporta mesura.
Deixa’t besar, i tu besa després
que és sempre als llavis que l’amor perdura.

No besis, no, com l’esclau i el creient,
mes com vianant a la font regalada.
Deixa’t besar -sacrifici fervent-
com més roent més fidel la besada.

¿Què hauries fet si mories abans
sense altre fruit que l’oreig en ta galta?
Deixa’t besar, i en el pit, a les mans,
amant o amada -la copa ben alta.

Quan besis, beu, curi el veire el temor:
besa en el coll, la més bella contrada.
Deixa’t besar
……………………i si et quedava enyor,
besa de nou, que la vida és comptada.

 

Sonet per a Elena  de Pierre Ronsard

A l’entrada de fosc, quan ja sereu molt vella,
seguda prop del foc, debanant i filant,
direu, cantant mos versos i tota tremolant:
«Ronsard em festejava al temps que jo era bella.

»Llavors no tindreu cap serventa ni donzella
devora vós, damunt la feina dormitant,
que al brogit del meu nom no es vagi despertant
beneint vostre nom d’eterna meravella.

Jo seré davall terra, i, fantasma sense os,
per les ombres murtroses cercaré el meu repòs;
vós sereu vora el foc una vella arrupida

enyorant les amors que vàreu menysprear.
Viviu, si em voleu creure, no espereu a demà;
colliu ja des d’avui les roses de la vida.

 

Grans magatzems   de Narcís Comadira

Veig uns grans magatzems. T’agraden. M’atordeixen.
Vols que anem a mirar? És només un moment.
Te me’n vas cap a dins i em deixes, indolent,
entre un exèrcit foll. I dones m’oprimeixen.

T’he perdut. L’he trobada. Perfums i maquillatges.
Vinc cap a tu. No hi és. Peces interiors?
L’enfolleix remenar munts de sostenidors.
S’ha pintat a la mà colors, com els salvatges.

I et crido des de lluny vencent la timidesa
i altre cop te me’n vas. Adust, jo em faig l’ofès.
I segueixo tossut en la meva escomesa.

Ja està bé, jo que em dic, talment una fanàtica…
T’enlluernen estands i llums i no veus res.
I escales automàtiques se t’enduen estàtica.

 

El poder de les rebaixes de Salvador Oliva

És bonic passar per caixa

quan ve el mes de juliol

havent adquirit al vol

algun fòtil de rebaixa.

 
Tenir el que no es necessita

esdevé un plaer tan gran

que el diner gastat comprant

en rebaixes ens excita.

 

Calçotets, mitjons, sabates,

plats, paelles o un ansat,

sostenidors, bragues, bates,

tot fa peça si és barat.

 

Hi ha senyores enjoiades

amb els ulls desorbitats

que s’empassen a mirades

preus colors i qualitats.

 

Hi ha senyors que, per l’aspecte,

semblen força desmenjats,

però al final en  l’efecte

surten molt empaquetats.

 

Tanta fam adquisitiva

què la fa néixer? D’on ve?

Hi ha una força volitiva

als espots de la TV?

 

Ens gastem la paga doble

amb l’estalvi per escut?

Som esclaus d’un joc innoble

o d’un poder absolut?

 

D’aquesta dèria revessa

no en sabria pas dir el nom:

et deixo lector, tinc pressa:

vull sortit a comprar quelcom.
.

2.ca.15

Avui hem parlat de la poesia èpica, de l’heroi Ulisses i del seu llarg viatge de retorn cap a Ítaca. Molts segles després Kavafis, un poeta grec, va escriure un poema titulat Ítaca. Aquest poema va ser traduït al català per C.Riba. Anys més tard Lluís Llach en va fer una adaptació per cantar-lo. Per a divendres 3/2/12

1. Concentrau-vos i llegiu el poema unes quantes vegades, cercau les paraules que no conegueu i mirau d’entendre’l. Quina és la idea que ens vol transmetre el poeta?

2. Aclareix qui eren Kavafis i C. Riba

3. Escolta el vídeo i pensa si el sentit del text de la cançó és diferent o no del del poema original.

darabuc-ulisses-aph-pt.gif

Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d’aventures, ple de coneixences.
Els Lestrígons i els Cíclops,
l’aïrat Posidó, no te n’esfereeixis:
són coses que en el teu camí no trobaràs,
no, mai, si el pensament se’t manté alt, si una
emoció escollida
et toca l’esperit i el cos alhora.
Els Lestrígons i els Cíclops,
el feroç Posidó, mai no serà que els topis
si no els portes amb tu dins la teva ànima,
si no és la teva ànima que els dreça davant teu.

Has de pregar que el camí sigui llarg.
Que siguin moltes les matinades d’estiu
que, amb quina delectança, amb quina joia!
entraràs en un port que els teus ulls ignoraven;
que et puguis aturar en mercats fenicis
i comprar-hi les bones coses que s’hi exhibeixen,
corals i nacres, mabres i banussos
i delicats perfums de tota mena:
tanta abundor com puguis de perfums delicats;
que vagis a ciutats d’Egipte, a moltes,
per aprendre i aprendre dels que saben.

Sempre tingues al cor la idea d’Ítaca.
Has d’arribar-hi, és el teu destí.
Però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys
i que ja siguis vell quan fondegis a l’illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que t’hagi de dar riqueses Ítaca.

Ítaca t’ha donat el bell viatge.
Sense ella no hauries pas sortit cap a fer-lo.
Res més no té que et pugui ja donar.

I si la trobes pobra, no és que Ítaca t’hagi enganyat.
Savi com bé t’has fet, amb tanta experiència,
ja hauràs pogut comprendre què volen dir les Ítaques.

2.es.27. Jueves

Si fuera más guapa y un poco más lista,
si fuera especial, si fuera de revista,
tendría el valor de cruzar el vagón
y preguntarte quién eres.

Te sientas enfrente y ni te imaginas
que llevo por ti mi falda mas bonita,
y al verte lanzar un bostezo al cristal
se inundan mis pupilas.

De pronto me miras, te miro y suspiras,
yo cierro los ojos tu apartas la vista,
apenas respiero me hago pequeñita
y me pongo a temblar.

Y asi pasan los dias de lunes a viernes,
como las golondrinas del poema de Bequer,
de estaciona estacion,
de frente tu y yo va y viene el silencio.

De pronto me miras, te miro y suspiras,
yo cierro los ojos tu apartas la vista,
apenas respiero me hago pequeñita
y me pongo a temblar.

Y entonces ocurre, despiertan mis labios,
pronuncian tu nombre tartamudeando,
supongo que piensas que chica mas tonta,
y me quiero morir.

Pero el tiempo se para,
te acercas diciendo,
yo aun no te conozco y ya te echaba de menos,
cada mañana rechazo el directo y elijo este tren.

Y ya estamos llegando, mi vida ha cambiado,
un dia especial este 11 de marzo,
me tomas la mano, llegamos a un tunel
que apaga la luz.

Te encuentro la cara gracias a mis manos,
me vuelvo valiente y te beso en los labios,
dices que me quieres y yo te regalo
el ultimo soplo de mi corazón.

2.es.24. Canción del pirata: vuestras lecturas (2)

Arxivat a castellano. Etiquetes: , , . 2 Comments »