1.ca.27 UNA ACTRIU DINS LA NOSTRA AULA


Això era i no era un grup d’alumnes que varen tenir el privilegi d’escoltar la rondalla “La Flor Romanial” interpretada per una actriu.
La podeu veure cada diumenge a la sèrie d’IB3 “Mossèn Capallà”, i diàriament en el nostre institut, on fa classes a nocturn.
I qui no ho cregui, que ho vagi a cercar.

1.ca.26 LA RONDALLA D’EN VIT

El professor de català us va contar la rondalla d’en Vit, i el proper dia 17 tendrem el privilegi de que vengui una actriu professional, que també fa classes en el nostre institut, i ens en contarà una altra.
Les rondalles formen part de la literatura popular, que es transmeten oralment des de fa segles. Hem estudiat alguns aspectes d’aquest tipus de narracions.
Entre altres activitats, els alumnes han escrit un resum d’aquesta rondalla. Comentarem, amb permís dels seus autors, el defectes de dos d’aquests resums. Vet aquí el primer, excessivament esquemàtic:

Un dia en Vit no s’aixecava i sa germana se’n va anar a cercar la verga, però la verga no anava de pegar-li. Va anar a cercar el foc, després l’aigua, el bou, la trava, la rata i fins que en Vit no se’n va donar compte de l’escàndol que havia organitzat, no es va aixecar.

Aquí tenim el segon.

En Vit és un nin a qui costa molt aixecar-se els matins per anar a escola. Un dia la mare li diu a la germana d’en Vit que ella el desperti perquè havia d’anar a comprar. I així ho va fer, però en Vit no es despertà, i la germana cercà la vergueta per despertar-lo, però la vergueta digué que no, i la nina cridà el foc, però també digué que no, i així consecutivament després amb l’aigua, amb el bou, amb la trava per a fermar el bou, la rata fins que arribà al moix, i el moix sortí a cercar el ratolí, el ratolí a rosegar la trava, la trava a fermar el bou, el bou a beure l’aigua, l’aigua a apagar el foc, el foc a cremar la vergueta, i quan en Vit va veure tot allò que venia cap a ell, es vestí escopetejat i ja era a l’escola.

Els dos resums cometen l’error de fer oracions gramaticals massa llargues. S’han de posar més punts. Les frases curtes ajuden al lector a entendre millor la història.
És convenient iniciar una rondalla amb la fórmula clàssica d’”Això era i no era …”, i sempre s’ha de presentar el protagonista, i no parlar d’ell com si ja el coneguéssim des del començament.
Els dos autors dels resums presenten la verga com si pegar garrotades fos el sistema normal per a fer despertar la gent. Cal explicar per què la germana vol anar a cercar una vergueta.
En el primer resum tampoc no sabem per què va a cercar els altres personatges. Per cert, que es deixa el darrer: el moix. Tampoc es diu que tots ells van cap a casa d’en Vit, sinó simplement que “s’ha organitzat un escàndol”.
Cal anar molt vius perquè és fàcil resumir massa i deixar les coses a mitges, de manera que el lector que no coneix prèviament la història, queda sense entendre-la bé. És cert que es poden eliminar personatge secundaris, com per exemple la mare, però no altes importants com el moix. També es poden deixar de dir coses que se sobreentenen, però no convé dir que la germana va a cerca el foc sense explicar mínimament la finalitat d’aquesta acció.
Altres vegades (no és el cas que ens ocupa) es cau en el defecte contrari: explicar amb detall coses secundàries que no interessen. Un resum ha de ser breu, però no hi ha de mancar cap idea important.
Sempre s’ha de repassar tot allò que escrivim, i així li podrem donar més expressivitat i fer la història més comprensible i emocionant.

Intentem ara, entre tots, millorar aquests dos resums. Aplicarem alguns dels consells que acabam d’explicar. No es tracta de fer un nou resum, sinó que agafarem el segon i el recompondrem. El divendres dia 10 heu de presentar un còmic sobre aquesta rondalla, i també heu de dur el primer resum d’aquest post, però millorat sensiblement. Fixeu-vos com ho hem fet am l’altre resum d’un company vostre.
La primera frase, per exemple,

En Vit és un nin a qui costa molt aixecar-se els matins per anar a escola.

podria quedar així:

Això era i no era un nin que nomia Vit, a qui costava molt aixecar-se els matins per anar a escola.

A la segona frase hem de presentar la mare i la germana.

Un dia la mare li diu a la germana d’en Vit que ella el desperti perquè havia d’anar a comprar. I així ho va fer, però en Vit no es despertà.

Un dia la mare, que havia d’anar a comprar al mercat molt prest, demanà a la germana que fos ella qui despertàs en Vit l’endemà, i així ho va fer, però el nin no es volia aixecar perquè tenia molta son.

Ara convindrà donar algunes explicacions en els dos primers personatges com a mínim. No ens hem de limitar a mencionar-los, sinó que convé escriure un breu diàleg en què es digui el motiu pel que la germana cerca ajuda. Així, el lector ja entendrà millor el que passa amb els següents. El que ve a continuació és el fragment que més convé modificar i afegir-hi alguns detalls interessants.

i la germana cercà la vergueta per despertar-lo, però la vergueta digué que no, i la nina cridà el foc.

–Si no t’aixeques, aniré a cercar una vergueta perquè te pegui fins que t’aixequis.—digué la germana tota nerviosa. En trobar-ne una dins el llenyer, li digué:
–Vergueta, ves a pegar a en Vit, que no vol anar a escola.
Però la vergueta no es volgué moure, i la nina li va dir:
–Si no hi vas, aniré a cercar el foc i te cremarà.

Ara sí que podem resumir al màxim, fent la seqüència molt simple.

la nina cridà el foc, però també digué que no, i així consecutivament després amb l’aigua, amb el bou, amb la trava per a fermar el bou, la rata fins que arribà al moix.

Aquest fragment pràcticament el podem deixar com està, perquè ara sí que el lector ja es pot imaginar el diàleg que hi ha entre cada nou personatge i la germana.

la nina cridà el foc, però també digué que no, i així successivament després amb l’aigua, amb el bou, amb la trava i la rata, fins que arribà al moix.

Cal donar una certa importància al moix, ja què és el que fa acabar la llista personatges que no volen ajudar la germana. Ell és qui posa fi a la tirallonga de sers inactius, i fa que tots comencin a actuar. S’ha de posar un punt i començar una nova oració gramatical.

i el moix sortí a cercar el ratolí, el ratolí a rosegar la trava, la trava a fermar el bou, el bou a beure l’aigua, l’aigua a apagar el foc, el foc a cremar la vergueta.

Heu de creure i pensar que el moix feia tres dies que no havia menjat res, i, mort de fam, va pegar bot per encalçar la rata. La rata, en veure’l, partí a rosegar la trava, la trava a fermar el bou, el bou a beure l’aigua, l’aigua a apagar el foc, el foc a cremar la vergueta, i la vergueta a pegar a en Vit.

Ara arribam al final. Amb una mica més d’emoció, serà suficient perquè quedi bé.

i quan en Vit va veure tot allò que venia cap a ell, es vestí escopetejat i ja era a l’escola.

I quan en Vit va veure tota aquella processó d’animals i objectes que venia cap a ell, es vestí escopetejat, es posà a córrer ca a l’escola i encara hi arribà a temps de començar la classe.

Recordau: divendres dia 10, un còmic d’un full i el primer resum d’aquest post millorat. També farem la representació teatral de la rondalla. Necessitam un/a director/a de càsting per a seleccionar els alumnes que han de fer cada personatge. S’admeten candidats. Preparau la vostra actuació.

1.ca.25 UN VIDRE ROMPUT DE LA FINESTRA

Si ens donen un tema per fer una redacció, sempre el podem interpretar de moltes maneres diferents. El títol no ens ha de condicionar a l’hora de expresar-nos per escrit. La majoria d’escriptors no posen el títol fins que han acabat l’obra, o el canvien unes quantes vegades mentre l’escriuen. Jo mateix, en un principi havia titulat aquest post “Normes de redacció”. L’escriptor William Irish tenia pensats altres títols pel conte que finalment es digué “Aprenent de detectiu”. Billy Wilder, el famós director de cine, va tardar molt a posar títol a la pel•lícula que a Espanya es va dir “Con faldas y a lo loco” (Some Like It Hot). Ell es reunia cada dia amb el guionista perquè volien posar de títol la darrera frase del film, que havia de ser impactant, però no en trobaven cap d’interessant. Cada dia acabaven dient “res no és perfecte”, perquè no eren capaços de trobar el títol adequat. Fins que decidiren posar precisament aquesta frase al final del film i que servís de títol. Res no és perfecte. I tenien raó.
El professor, en general dóna un lema per orientar una mica, però no per limitar la imaginació de l’alumne. Cal, doncs, que cadascun de vosaltres, abans d’iniciar l’escrit, pensi. És imprescindible pensar, imaginar. En primer lloc, des de quin punt de vista puc interpretar el tema que m’han donat.
Avui és: “S’ha romput un vidre de la finestra”.
1) La meva redacció pot ser realista o fictícia.
2) Si és realista, puc contar un fet que em va passar a mi, o que un amic meu va rompre un vidre d’una pilotada.
3) Descriure la sensació que tenc en veure un edifici abandonat, amb molts de vidres romputs.
4) Puc inventar una història on uns lladres rompen sigilosament un vidre per entrar a robar, sona l’alarma i han d’escapar.
5) Descripció de les vidrieres artístiques de cases com Can Prunera, a Sóller, o la porta amb vidres que hi ha en el menjador de ca nostra.
6) Els més ecologiste parlaran del reciclatge del vidre.
7) Els lingüistes, de les diferències semàntiques entre vidre i cristall.
8) Sempre han tengut vidres les finestres? Com era l’hivern quan no hi havia vidres? Per què feien les finestres més petites?
9) Un mirall no és més que un vidre tractat amb coure i altres material.
10) Un amant de la Història pensarà en la “Nit dels vidres trencats” que hi hagué a l’Alemanya nazi el mes de novembre de 1938, en què moriren 90 jueus i molts foren empresonats.
11) Un poeta trobarà metàfores on compararà el vidre amb la pluja, amb diamants, amb la mar tranquil•la i sense ones, amb l’aire transparent d’un dia de sol, …
12) Algun futur metge aprofitarà el títol per explicar la ferida a un dit que es fa el vidrier que canvia el vidre romput, que se li infecta i els problemes sanitaris que li suposa.
13) Hi ha una rondalla mallorquina que conta que el rei obliga a viure dins una caixa de vidre la seva filla menor per protegir-la de malalties. I això que encara no coneixien la grip A ni la sida.
14) El vidre d’un parabrisa que està trist perquè, si va a més de 100 km/h, mata insectes voladors, i no vol ser un insecticida involuntari..
15) Una botella d’oli, que està cansada de sentir-se greixosa. Ella aspirava a contenir el millor vi de Binissalem. O una botella que un nàufrag utitliza per enviar un missatge d’ajuda.
16) Una senyora major que vol ser enterrada dins un taüt amb la tapa de vidre, en posició vertical, a l’estil egipci.
17) El fill d’un vidrier neix transparent i no el veu ningú.
18) L’home més ric del món és un mallorquí, inventor del “Climallit”, una mena de “Climalit” de doble vidre, però que, a més d’aïllar del renou i de la temperatura, ajuda a tenir més son durant la nit.
19) Rivalitat entre els vidres transparents i translúcids. Quin és millor?
20) El vidre romput és el de la pantalla del meu ordinador, perquè hi he pegat un cop de puny, cansat de fer redaccions de temes absurds.

Fins ara ens hem centrat només en la primera part de l’enunciat del títol: el vidre, pero també podem fer una llista tan llarga o més a partir de la finestra: una persona invàlida que no pot sortir de casa seva i es distreu guaitant per la finestra, …
Però en realitat, hauríem de juntar els dos conceptes: vidre i finestra. Imaginem, pensem. Hem de fer un intent de petita obra literària. A una activitat de Ciències Naturals podrà ser interessant investigar la composició química del vidre, i a Història de l’Art, parlar de diferents estils arquitectònis de finestres. La rosassa de la catedral de Mallorca, podria servir?
A literatura també aquestes coses podran interessar, però de manera secundària. A una narració, hem de voler aconseguir que el lector passi gust de llegir, independentment de que pugui aprendre alguna cosa a més de gaudir de la lectura, que és la principal finalitat. La redacció és, fonamentalment, perquè passeu gust d’escriure, mentre apreniu a consolidar el vostre propi estil. Descobriu l’emoció de crear a partir d’unes idees que han sorgit dins el vostre cervell.
“Déu està dins el seu palau de cristall; vull dir que plou”. (Juan Ramón Jiménez).

Arxivat a Uncategorized. Etiquetes: , . 4 Comments »

1.ca.24 TREBALL TRIMESTRAL ENQUADERNAT


Uep, com anam? Ja hem fet l’examen de continguts, i dilluns hem d’entregar el treball trimestral, enquadernat de forma especial. També hem de fer una redacció sobre la ciutat que tenia llibres (enquadernats) en llos d’arbres i el comentari del nou hospital de Son Espases.
El divendres dia 3 de desembre realitzarem un col•loqui que heu de preparar sobre com ha anat aquest primer trimestre en general, i especialment a l’assignatura de català. Heu de fer un guió i tothom participar, respectant les normes del diàleg. Esperem que aportareu idees interessants.
Bon cap de setmana!

1.ca.23 ESPASES QUE NO MATEN

Dilluns passat anàrem a visitar la capella de la Misericòrdia i l’Hospital General. A partir de la primera visita tenim uns treballs per a fer, relacionats amb les fotografies antigues. De la segona visita, hem d’escriure una redacció relacionant l’antic Hospital General amb el nou de Son Espases. Aquí teniu unes fotos de l’interior i exterior, i també de Son Dureta. No oblideu que divendres tenim un examen. Bon dia i bona setmana.

1.ca.22 PAREMIOLOGIA


La paremiologia és la ciència que estudia els refranys, proverbis i aforisme. Són frases fetes populars, de vegades rimades, que donen un consell. Sempre solen ser metàfores, es a dir, que usen unes paraules concretes per referir-se a situacions molt més generals. A continuació us donam una llista dels deu refranys que, segons una enquesta del Diari de Balears, són els més coneguts a Mallorca. El “top ten” de la paremiologia balear. El primer, per exemple, significa que qui vulgui tranquil•litat, que no se cerqui complicacions. Intenta esbrinar el que volen dir els altres. De vegades n’hi ha en castellà que tenen el mateix significat, però amb paraules completament diferents. (“Els tests s’asssemblen a les olles”, en castellà seria “De tal palo, tal astilla”).

1) Qui no vol pols, que no vagi a l’era.
2) L’ase va dir al porc “orellut”.
3) Qui barata, es cap se grata.
4) Qui dia passa, any empeny.
5) Gat escaldat, d’aigua freda tem.
6) A l’abril, cada gota val per mil.
7) Qui no té cap, ha de tenir cames.
8) Qui va amb un coix, al cap d’un any ho són tots dos.
9) Una flor no fa estiu.
10) No diguis “blat” que no el tenguis dins el sac, i ben fermat.

1.ca.21 VOLEM VIURE BÉ, NO MILLOR

Intenta descobrir la paraula que falta a aquesta frase:
Volem viure bé, no ………………..

Volem viure bé, no millor. És la resposta que donà un exministre de Bolívia a la pregunta d’un periodista sobre el progrés en el país americà.

Ara jugarem a completar altres frases. A veure si posau la paraula que falta. Són citacions d’algunes persones anònimes o famoses. Pensau que els articles us poden ajudar.

1- Els …………… són la nostra segona vida.
2- La ……………. és per a l’estiu.
3- La meva darrera …………….. sempre és la millor; fins que tenc la següent.
4- El segle XX va ser el del progrés tecnològic, el …………….. serà el del retrocés ètic.
5- La ……………………, la millor arma.
6- No tots els meus amics són al ……………….
7- Els més …………………….. en la prosperitat són els més dèbils i covards en l’adversitat.
8- L’única forma de ser feliç és negar la ………………

Ara donarem tres frases d’escriptors, que tenen opinions diferents. Mario Vargas Llosa, que ha guanyat el premi Nobel de Literatura d’enguany, diu:
– “Cap gran escriptor és feliç”.
– “L’escriptura no te cura de la vida” (Soledad Puértolas).
– “L’activitat fa feliç l’home”. (Goethe).