1.cat.6 Guia de lectura de L’estrany cas del dr. Jekyll i el sr. Hyde

Hem parlat del context socioliterari en què va apàreixer el llibre, la rígida i conservadora època victoriana, hem parlat dels aspectes biogràfics de l’autor del llibre, Robert L. Stevenson, de la seva formació, de la seva família benestant, de la rigidesa moral de la seva mare, de la influència de la criada damunt ell, pel que fa a les històries imaginàries que li contava de petit, de la seva delicada salut i de la seva addicció al làudan i moltes coses més haureu de repasar a la introducció del llibre.

DESPRÉS DE LLEGIR EL LLIBRE

A) ACTIVITATS  ESCRITES (per fer en parella) a ordinador  per entregar el divendres, 16/11/12

1. Els personatges

1.1. Imaginau que sou policies i que estau investigant el cas de l’assassinat de Carew. Llegiu els diversos testimonis sobre l’aparença de Hyde que trobem en el llibre fins que es produeix el terrible incident. Podríeu, a partir d’aquí emplenar la fitxa policial de Hyde i fer-ne el retrat robot? Pobablement no. Les dades són insuficients:

Testimoni: R. Enfield

Text 1

-No és fàcil de descriure’l. és un home molt estrany: té un aire de desagradable, de malvat. És l’home més odiós que he vist mai, i encara no sé ben bé per què. De tenir algun tipus de deformació; fa la impresió que és del tot desfigurat, però no sabria dir ben bé d’on. Té un aspecte molt fora del comú, però no podria dir què té d’estrany. (p. 17)

Text 2

No semblava un home, era com un juggernaut malvat. (p. 12)

Testimoni: R.Enfield

Text 3

El senyor Hyde era pàl·lid i petit, produïa la impressió de deformitat, sense tenir

cap malformació concreta, i tenia un somriure desagradable. (p. 27)

Testimoni: Utterson

Tanmateix, ara que heu acabat de llegir la novel·la, podeu fer-vos-en una idea molt

més acurada. Empleneu, ara sí, la fitxa policial:

  Departament de policia (LONDRES)

Fitxa de sospitós:

Nom:

Delicte:

Adreça:

Descripció física:

Complexió:

Cara:

Indumentària i complements:

Caràcter:

Retrat robot (foto/dibuix):

2. Qui ens explica la història?  En una novel·la qui ens explica la història és la veu narrativa que no heu de confondre amb l’autor de l’obra (excepte en el cas de les autobiografies, en les quals l’autor narra les seves pròpies experiències en 1ª persona).Recordau que hi ha diversos tipus de narrador: en 3ª persona (omniscient o objectiu) i en 1ª (protagonista o testimoni).

Segons el punt de vista, la novel·la es pot dividir en quatre parts. Completa el quadre amb el narrador a cada un dels següents capítols:

Parts Capítol Veu narrativa
1 1. Història de la porta
2 2 .A la recerca del sr. Hyde
3. El dr. Jekyll estava tranquil.
4. L’assassinat de Carew
5. L’incident de la carta
6. L’extraordinari incident del dr. Lanyon
7. L’incident de la finestra
8. L’última nit
3 9. El relat del dr. Lanyon
4 10. La declaració de Henry Jekyll

2.1. En què canviaria la novel·la si el narrador fos Jekyll des del 1r capítol? ¿Per què l’autor        fa servir Utterson com a fil conductor per a narrar la història?

2.2. Tornau a escriure un fragment de 5-6 línies del capítol “El relat del dr. Lanyon”, usant el narrador en 3ª persona. Quin heu hagut d’usar: l’omniscient o objectiu?

3.  El gènere narratiu. En aquesta novel·la conflueixen elements de diversos subgèneres literaris: el gòtic, el de ciència-ficció, el policíac i l’epistolar (carta). Cerca informació de cada un d’aquests elements i a partir d’aquí, classifica els següents capítols i raona-ho: capítol de la finestra,  la descripció del barri on vivia Hyde, capítol en què Jekyll es pren la pòcima davant de Lanyon i la carta de H. Jekyll a Lanyon.

3.1. El gènere epistolar és un recurs utilitzat diverses vegades en la novel·la. De fet, és el recurs que R. L. Stevenson reserva per a desvetllar el misteri que amaga l’obra. Els personatges es comuniquen habitualment per carta:

a) Per què creieu que això és així?  Hi havia un altre mitjà l’any 1886?

b) Com es comunicarien els personatges en l’actualitat? De quina manera ho haguéssiu fet en el seu cas?

3.2.  Tot seguit, teniu una carta imaginària que podria haver escrit el sr. Utterson a Richard Enfield, al final del llibre, quan ja ha llegit tant el testimoni de Lanyon com el de Jekyll sobre els estranys fets que acaben amb la vida de tots dos.

3.3.Ordenau els fragments:

Fragment 1. Londres, gener de 1889

Fragment 2. Sabeu de sobres que us tinc en gran estima i que la nostra amistat és de gran importància per a mi i, per aquest motiu, he decidit posa-vos al corrent dels últims incidents. Us demanaria que guardésssiu el secret que coneixereu a continuació ja que, com veureu, la situació és molt greu i pot afectar el futur desenvolupament de la ciència i de la humanitat.

Fragment 3. Us deu estranyar molt la meva absència als vostres habituals passeigs setmanals, però aquestes últimes setmanes he estat testimoni de fets excepcionals i he necessitat temps per posar en ordre els meus pensaments.

Fragment 4. Amb afecte

fragment 5. Estimat Ricgchard enfield,

Fragment 6. Els fets a què em referesc són els següents: les cartes del Dr. Lanyon i el Dr. Jekyll guarden un terrible secret. tots dos reconeixen que el doctor Jekyll i el sr. Hyde guarden un terrible secret: són la mateixa persona…

F…         F….       F……     F……       F…….

3.4. Totes les cartes consten de diverses parts que donen la informació necessària i que, a més, estructuren el text. Són les següents: signatura, acomiadament, salutació, localització i data, i cos de la carta. Un cop ordenats els fragments anteriors, podríeu ara identificar-ne les parts.

4. la novel·la com a símbol. L’estrany cas … pot ser entès com un símbol de totes les amenaces a què s’enfrontava la societat britànica victoriana: marxisme, freudianisme i darwinisme.

4.1. Cerca informació sobre cada un d’aquests pensaments i associa’ls al personatge de Jekyll o Hyde.

4.2. Hi ha també elements de l’ambientació que poden associar-se a un i altre personatge. relacionau-los-els

Temps meteorològic: boira, vent i fred // temps serè

Temps horari: dia/nit

Habitatge: elegant/descuidat

5. La dogradicció. segons la definició de droga que trobam a

                                       http://www.psicojove.com/drogues-que-cal-saber/

el protagonista de la nostra novel·la acaba sent víctima de la droga que ell mateix inventa després d’investigar llargament  la poderosa poció que li permet convertir-se en el seu alter ego Hyde.

5.1. Provau d’establir una relació entre les diferents etapes de la drogoaddicció i el procés degeneratiu que pateix Jekyll i que ell mateix explica en l’últim capítol: etapa A (efecte parany), etapa B (dependència) i etapa C ( síndrome d’abstinència o mono).

6La ciència i la naturalesa humana. El doctor Jekyll decideix seguir endavant amb el seu experiment sobre la naturalesa humana malgrat ser conscient que la poderosa droga que li permetia la transformació el podia també portar a la mort, avui dia el debat sobre els límits de la ciència continua viu i, en moltes ocasions, no és fàcil posicionar-se a favor o en contra de segons quina mena d’experiments. Llegiu l’article a la web:

http://www.lamalla.net/societat/salut/article?id=182844

i donau la vostra opinió en unes 50 paraules.

6.1. Un dels temes principals de la novel·la és el reconeixement de l’existència d’una part conscient (pública) i una de subconscient (amagada). I una evidència del subconscient són els somnis. La novel·la que acabau de llegir està relacionada amb el món oníric almenys en tres sentits:

1) El sr. Utterson passa la nit capficat i patint malsons després de saber els detalls del relat d’Enfield.

2) L’autor, Stevenson, va tenir un somni que es va convertir en l’esborrany de’aquesta història.

3) A més, Sigmund Freud, el seu coetani, va ser el primer d’estudiar els somnis des d’una base científica.

Ara, vosaltres recordau un malson i el descriviu de manera breu:

  • On passa?
  • Qui hi surt?
  • Amb quin tema està relacionat?
  • Per què et va fer sentir angoixat?
  • Com acaba?
  • Com es podría interpretar?

7. Interpretació personal de la novel·la (podeu donar un o dos punts de vista)

B) ACTIVITAT AUDIOVISUAL (en Grups de 3-5 alumnes) per penjar al google docs entre el 19 i el 23 de novembre a les  24h.

Es tracta de fer un minicurmetratge o una micropeça de teatre , tot fent una adaptació audiovisual del text original amb tots els recursos teatrals a l’abast: escenografia, vestuari, música, il·luminació, etc Es pot donar una versió modernitzada, actual, del capítol, o bé podeu ser fidels a l’estètica victoriana. A gust de cada grup. Això, sí, se us demana ser el més originals possible. No us passeu la informació d’ idees d’un grup a l’altre per tal d’evitar el plagi.

Grup 1 (capítol 10):  Ariadna Balufo, Marta Serra, Maria Santos, Andrea Fernández i Sílvia Martín.

Grup 2( capítol 1 ):   Miquel Blanch, Ariadna Oliver, Marina Bárcenas, Alvaro Alemany i Carme Sampol.

Grup 3 ( capítols  2-3 ): Maria Melis, Marina Escarpa, Josep I. Pomar i  Joana Pomar.

Grup 4 (capítol 4-5 ): Vladis, Joan Vidal, Goran i Jhazmin Mármol.

Grup 5 ( capítols 8-9 ): Andreu Vidal, Clara Mulet, Elena Flaquer, Elena Vollmer, Toni Torner i Tomàs Golomb

Grup 6 (capítols 6 i 7): Sergio Moragues,  Júlia Mulet i Paula Socias.

Hi ha hagut algunes modificacions per tal de reajustar i equilibrar el guió al número de components de cada grup.  El grup 6 és de 6 persones per fer 2 capítols, per tant, us haureu de dividir 3+3 o 4+2. Em sap greu no hi veig una altra possibilitat.

Anuncis
Arxivat a català. Etiquetes: , , . Leave a Comment »

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: