2.ca.19

“És que el pa negre que encara ens donen de racionament no es pot menjar! Un cop va venir una pobra dona i em va portar un crostó d’aquesta mena de pa perquè em fes càrrec del que havien de menjar. Gairebé vaig plorar de pena, era com un tros de carbó o de serradures brutes. Vaig pensar que la meleïda guerra arriba fins i tot a fer malbé el pa, mata el pa i tot, perquè allò no era pa, allò era un pa mort, sense ànima i sense virtut. El vaig guardar, aquell mos de pa negre, no gosava llençar-lo, i el vaig posar als peus de la mare de Déu del canterano, a la sala, a veure si els de dalt feien un miracle com el d’aquelles bodes, quan Jesús va convertir l’aigua en vi perquè la seva mare l’hi va demanar, que ell ni se n’adonava que el vi s’havia acabat i ls convidats bevien qualsevol cosa.” Pa negre Emili Teixidor

 

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: