2.ca.13

Llegeix el text amb molta atenció i fes els exercicis de més avall (per a 23/1/12)

La llet del poble
De bon dematí, abans que la majoria de la gent s’hagi deixondit, a Colòmbia prop de 50.000 venedors de llet tresquen els camins i carrers del país transportant gerres de llet que recullen d’uns dos milions de granges. Diàriament en reparteixen 40 milions de llet fresca a un preu econòmic. És el model que va funcionar a Europa fins fa uns anys: els lleters traginaven la llet des de les granges fins als domicilis o la distribuïen a lleteries, garantint l’arribada a les famílies de llet fresca. Bastaria que Colòmbia signàs un tractat de lliure comerç amb els EUA o la Unió Europea perquè tot el sector lacti colombià desaparegués de cop. Unes quantes empreses, com Nestlé i Danone, controlen el comerç mundial de lactis. Sota la seva pressió les vaqueries es veuen obligades a produir més i més llet a uns preus més i més baixos. Però el predomini de la indústria no ha arribat a Colòmbia i la resta del món emergent, on la llet segueix essent un comerç en mans dels pagesos que la venen de manera directa o a través de les lleteries locals.

Segons les dades de Grain, aquest sistema lacti popular inclou el 80% de la llet que es ven en els països en desenvolupament i el 47% del total global. La llet venuda dins el sistema popular és més barata que la llet empaquetada que venen els supermercats. A llocs com el Pakistan o Colòmbia el seu preu és la meitat del de la llet envasada. A l’Índia el sector de venda directa representa el 85% del mercat. Hi ha 70 milions de petites granges lleteres a l’Índia. Un sector tan dens garanteix la nutrició de la població i permet sobreviure als pagesos. A Europa la producció d’un milió de litres de llet genera 5 ocupacions, en el sud la mateixa quantitat de llet en genera 200.

Pels pagesos, però també pels venedors, la llet consisteix en una de les fonts d’ingressos més consistents. Els costums d’encalentir la llet o de fermentar-la fan que sigui segur el seu consum, encara que les indústries vulguin desprestigiar la venda directa i l’acusin de poc higiènica. En els mercats on fa temps que sols es venen lactis industrialitzats la llet popular està retornant. Dels EUA a Nova Zelanda es retorna a la compra de llet a les granges a causa que la gent vol aliments de més qualitat produïts fora del sistema industrial. Això interessa molt els pagesos, estrets per la producció intensiva, amb alts costos de producció i uns preus que no els cobreixen. Els lactis representen una cinquena part de la producció agrària de la UE, però viuen una greu crisi. Les vaqueries han minvat un 80% des de 1984. Les vint principals companyies lleteres del món controlen la meitat del mercat. Nestlé tota sola controla el 5% del mercat global.

Ara les grans empreses volen entrar en els llocs on encara hi ha sistemes de venda directa actius. La seva estratègia és dir que la llet és insegura o poc higiènica. En canvi, la llet popular proporciona mitjans de subsistència i aliments nutritius i segurs. Tothom obté beneficis amb la cadena làctia popular, excepte els grans negocis, i és per això que miren de destruir-la. Per evitar la seva desaparició s’ha de protegir la producció familiar local de cada país i aturar les importacions deslleials de llet en pols i productes lactis barats. La llet popular també està amenaçada per les regulacions de sanitat alimentària dissenyades per les grans indústries. Un sistema de llet popular necessita un règim de sanitat alimentària propi, basat en la confiança i en els sabers gastronòmics de les cultures locals.

1. Cerca les paraules que no coneixes, mira al diccionari quin és el seu significat i copia’l al quadern.
2. Revisa el que hem estudiat sobre la tipologia textual i digues de quin tipus de text es tracta. Justifica la teva resposta.
3. Subratlla tots els verbs que trobis al text i digues quin és el temps verbal que hi predomina. Pots explicar per què?
4. Explica per què creus que l’autor ha titulat aquest article La llet del poble.
5. Indica quina és la idea principal d’aquest text.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: