1.ca.9

Per a dimecres 30 de novembre

A) LLegiu aquest text que explica el concepte de políticament correcte i l’origen d’aquest terme i respon les preguntes següents:

1. Fixa’t en quins contextos s’aplica la correcció política i copia’ls.

2. Al text diu que aquest terme va aparèixer a EEUU als anys 70. Sabries dir quins fets socioculturals ho varen ocasionar?

3. Segons el moviment PC el llenguatge pot ser utilitzat no només per descriure la realitat sinó per crear-la. Què en penses?

Correcció política (com a adjectiu, políticament correcte; ambdues formes comunament abreujades PC) és un terme que denota llenguatge, idees, polítiques i comportaments vistos d’una manera com si tractassin de minimitzar l’ofensa social i institucional en els contextos relacionats amb el treball, el gènere sexual, la raça, la cultura, l’orientació sexual, la creença religiosa, la discapacitat, i l’edat.

El moviment de la correcció política va sorgir en la dècada dels 60 i 70 als EEUU, però va ser durant els anys 80 quan aquest moviment va adquirir popularitat sobretot en els sectors més progressistes de la societat americana.

Aquest moviment estableix així mateix, una relació entre llenguatge i poder. Considera que existeix una relació proporcional entre poder, és a dir, la possessió de la paraula, i la influencia que amb aquesta es pot exercir. A més, sostenen que aquest poder únicament es troba en mans d’unes majories que trepitgen el drets d’unes minories. Aquesta relació fa que el moviment comenci a controlar tot discurs que pugui perjudicar a unes minories excloses del accés al poder, com a conseqüència de la tradicional discriminació social i lingüística.

Aquest moviment també defensa que llenguatge es sinònim d’acció, motiu pel qual, es constructor de realitats, i per tant, susceptible de control.  No nega la funció denotativa o representativa del llenguatge ja que és gràcies a aquest que podem designar constantment realitats. No obstant, considera que intervenen d’altres aspectes extralingüístics, raó per la que és molt difícil deslligar la paraula del context en el que es produeix ja que determinats significats són susceptibles de patir variacions depenent de qui parla i de quin és el context cultural en el que es produeixen. Es el cas, per exemple, de la paraula nigger. Aquesta pot produir uns efectes tan negatius com positius depenent de qui la pronunciï i en quin context es doni.

Les primeres manifestacions d’aquest moviment van arribar a Espanya als anys 90. Cal tenir present que aquest fenomen sociolingüístic no és una copia exacte del moviment que va néixer als EEUU ja que les circumstancies culturals com politiques en les que s’estableix són diferents.

En Espanya, no hi ha unanimitat a l’hora de determinar que volem dir quan parlem del terme políticament correcte. Vidal, proposa substituir el terme anglès Politically Correct per “socialment respectuós”. Això té sentit, ja que existeix una evident relació entre la manifestació del llenguatge PC i la tradicional substitució eufemística ja que d’alguna manera, en l’actualitat, allò que es considerava eufemístic es redefineix com el que és PC i,  per tant, passarà a ser sinònim del quedar bé en general.

B) Llegeix aquests dos contes i compara’ls amb les versions originals de què parlàrem a classe i contesta les preguntes:

1. Quines diferències hi veus? Subratlla tot allò que et sembli diferent o afegit.

2.Quina creus que és la intenció de l’autor d’aquests contes políticament correctes?

ELS TRES PORQUETS

James Finn Garner

(Contes per a nens i nenes políticament correctes)

Vet aquí que, una vegada, hi havia tres porquets que vivien plegats, respectant-se els uns als altres i en harmonia amb el medi ambient. Amb materials autòctons, cadascú va construir una casa preciosa. Un porc la va fer de palla, un altre de troncs i el tercer de maons fets a base de fems, argila i tiges de parra, que coïa en un petit forn. Quan van haver acabat, els porcs, satisfets de la feina, es van disposar a viure en pau i autodeterminació.

Però el seu idil·li aviat es va malmetre. Un dia va aparèixer un llop gros i dolent, amb intencions expansionistes. Quan va veure els porcs li va venir molta gana, tant en el sentit físic com en el ideològic. Quan els porcs van veure el llop, es van ficar corrents dins de la casa de palla. El llop va córrer fins a la casa i, picant a la porta, va cridar:

-Porquets, porquets, deixeu-me entrar!

Des de dins, els porcs van contestar:

-Les teves tàctiques bèl·liques no ens fan por. Som porcs que defensem la nostra terra i la nostra cultura!

Però el llop no estava disposat a renunciar al que li semblava la seva missió evident. Així doncs, va bufar i rebufar fins a abatre la caseta de palla. Els porcs, esporuguits, van córrer cap a la casa de troncs, amb el llop perseguint-los de prop, mentre altres llops compraven el solar on hi havia hagut la casa de palla i hi muntaven una plantació bananera.

A la casa de troncs, el llop va tornar a picar a la porta i a cridar:

-Porquets, porquets, deixeu-me entrar!

Els porquets van contestar:

-Vés-te’n a la merda, imperialista opressor i carnívor!

Quan va sentir això, el llop es va gratar el sotabarba condescendentment. Va dir-se: “Són tan criatures… Em sap greu que hagin de marxar, però no es pot aturar el progrés.”

Així doncs, va bufar i rebufar fins a abatre la caseta de troncs. Els porcs van córrer cap a la caseta de maons, amb el llop perseguint-los mentre uns altres llops, on hi havia hagut la caseta de troncs, hi edificaven un bloc de xalets adossats en règim de multipropietat, per a llops de vacances. Cada xalet era una reproducció en fibra de vidre de la caseta de troncs, i hi havia botigues d’autèntica artesania local, un centre de submarinisme i espectacles amb dofins.

A la caseta de maons, el llop va tornar a picar la porta i a cridar:

-Porquets, porquets, deixeu-me entrar!

Aquesta vegada, com a resposta, els porcs van cantar cançons de solidaritat i van enviar cartes de protesta a les Nacions Unides i a diverses ONGs.

A hores d’ara el llop estava indignat davant la repetida negativa porcina a veure la situació des del punt de vista carnívor. Va bufar i rebufar, un cop i un altre, fins que es va dur les mans al pit i va caure rodó, mort d’un atac de cor fulminant, provoca per una alimentació amb excés de greixos.

Els tres porcs van celebrar la victòria de la justícia i van improvisar una petita dansa al voltant del cadàver del llop. El pas següent va ser alliberar la seva pàtria. Van aplegar una colla d’altres porcs que també havien estat expulsats de les seves terres. Aquests brigadistes porcinistes van atacar el bloc de xalets adossats amb metralladores i llançacoets i van degollar els llops opressors i cruels, enviant així a la resta de l’hemisferi l’advertència clara que d’aleshores endavant no permetrien cap mena d’ingerència en els seus afers interns. Llavors, els porcs van instaurar una democràcia socialista modèlica, amb ensenyament gratuït, assistència mèdica per a tothom i per a totdon i promoció d’habitatges per a totes les butxaques.

La Caputxeta vermella

Vet ací que una vegada hi havia una persona jove que es deia Caputxeta Roja i que vivia amb sa mare a la vora d’un gran bosc. Un bon dia sa mare li va demanar que portara una cistella de fruita fresca i aigua mineral a l’àvia –no perquè això fóra faena de dones, de cap manera, no, sinó perquè era una obra generosa que contribuïa a crear un sentiment solidari. A més, l’àvia no estava malalta; ben al contrari: estava en plena forma física i mental i era perfectament capaç de cuidar-se ella mateixa en tant que persona adulta madura.

Així doncs, la Caputxeta Roja es va endinsar al bosc amb la cistella. Molta gent es pensaven que el bosc era un lloc paorós i perillós, i no s’hi acostaven mai. Però Caputxeta se sentia tan segura de la seua pròpia i incipient sexualitat que aquesta imatgeria freudiana tan òbvia no la intimidava gens.

De camí a ca l’àvia se li va acostar un llop que li va preguntar què duia a la cistella. Ella li va contestar:

Una mica de berenar saludable per a l’àvia, que és perfectament capaç de cuidar-se ella mateixa en tant que persona adulta madura.

¿Saps, nena? –Li va dir el llop–. Per a una xiqueta no és massa segur caminar per este bosc tota sola.

Trobe molt ofensiu este comentari teu, profundament sexista –li va dir Caputxeta–, però l’ignoraré perquè la teua tradicional condició de marginat social t’ha dut a enfrontar-te al món d’una manera pròpia; i del tot vàlida, evidentment. Ara, si em permets, he de prosseguir el meu camí.

La Caputxeta Roja va continuar pel camí ample, però el llop –a qui la seua condició de marginat social l’havia alliberat de l’obediència esclava a les normes del pensament ortodox i occidental –sabia una senda per arribar abans a ca l’àvia. Hi va irrompre sense contemplacions i es va menjar la iaia, una acció del tot comprensible venint d’un carnívor com ell. Llavors, com que no estava sotmés a les nocions rígides i tradicionalistes del que és masculí o femení, es va posar la camisa de dormir de l’àvia i es va ficar al llit. Al cap de poc Caputxeta va entrar a la caseta i va dir:

Àvia, et porte berenar sense greix i sense sal, i voldria que l’acceptares com un homentage al teu paper de matriarca sàvia i nodridora.

Des del llit, el llop va dir amb veu fluixa:

Vine més a prop, nena, que puga veure’t.

La Caputxeta Roja va dir:

Ah, no me’n recordava que, a nivell òptic, ets deficient com un rat-penat. Àvia, quins ulls tan grossos que tens!

És que han vist molt i han perdonat molt, filleta.

Àvia, quin nas tan gros que tens… Relativament, és clar, i sense dubte atractiu, a la seua manera.

És que ha olorat molt i ha perdonat molt, filleta.

Àvia, quines dents tan grosses que tens!

Estic molt content de ser “qui” sóc i “com” sóc –va dir el llop, i va saltar del llit. Va agafar la Caputxeta Roja amb les urpes, decidit a devorar-la. Caputxeta va cridar, alarmada no per l’evident tendència transvestista del llop, sinó per aquella voluntària invasió del seu espai personal.

Els crits, els va sentir un company llenyater que hi passava (ell s’estimava més que li digueren “company tècnic en carburant forestal”). Va entrar corrents a la caseta, va veure l’avalot i va intentar intervenir-hi. Mentre alçava la destral, però, Caputxeta i el llop es van parar en sec.

Escolta, xic! Què t’has cregut? –Li va preguntar Caputxeta.

El company llenyater va parpellejar i va intentar respondre, però no li eixien les paraules.

Entres ací com un individu d’una civilització primitiva, deixant que l’arma pense per tu! –Va exclamar Caputxeta–. Sexista! Discriminador d’espècies animals! Què et fa suposar que les persones femenines i els llops no poden resoldre els seus problemes sense l’ajuda d’una persona masculina?

Quan va sentir el discurs apassionat de Caputxeta Roja, l’àvia va saltar de dins de la boca del llop, va agafar la destral del company llenyater i li va tallar el coll. Després d’esta experiència traumàtica, la Caputxeta Roja, l’àvia i el llop van sentir un profund sentiment solidari. Van decidir crear una comunitat alternativa basada en el respecte mutu i la cooperació, i van viure feliços i van menjar anissos sense colorants ni conservants.

(Adaptació del llibre Contes per a nens i nenes políticament correctes, de James Finn Garner.)

Nota: El llop d’aquest conte és un ens metafòric. En el procés d’escriptura no s’ha maltractat cap llop real i s’han respectat escrupolosament tots els drets dels animals.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: