1.ca.7

Ara que ja ha arribar la tardor de veritat, aquí teniu dos textos que en parlen. Si quan els hàgiu fet una ullada pensau que són un poc complexos, tendreu raó, però no ho són prou com perquè no els pugueu entendre, encara que sigui parcialment. Així que, obriu el diccionari  i llegiu-los amb atenció les vegades que siguin necessàries. Aquests textos estan escrits perquè els gaudim; intentau-ho i després feu aquests exercicis. Endavant, políglotes! Per a dimarts 15-11-11

1. En el primer text se cita el segon. Cercau-ho.

2. Fixau-vos que no només cita aquest autor i aquest text. Quins altres autors cita? En quines llengües escriuen? N’havíeu sentit parlar abans o us sona el seu nom?

3. Podries resumir en quatre substantius abstractes el que és la tardor per a l’autor del primer text?

4. Què és per a tu la tardor? Quina és la teva estació preferida? Per què? Cerca tots els adjectius que apareixen al text i copia’ls juntament amb el substantiu o verb que acompanyen.

 5. Fes una valoració personal dels textos: si t’han agradato no, què és el que t’ha agradat, per què…

La tardor

Per més que el clima s’entesti a retardar-la, per més que les temperatures ens tinguin en un perpetu estiuet, que els vents bufin de ponent en comptes de bufar de llevant i que les pluges no arribin, la tardor ja és aquí. Tímida, potser sí, però indefugible. Els arbres, els pollancres, sobretot, també alguns plàtans, han començat a groguejar les seves cimes posant aquell toc malencònic al paisatge que tan bé respon als sols de darrera hora. Les ombres s’allargassen sobre els prats on, malgrat la poca aigua, han sortit alguns bolets escadussers. També han caigut les primeres fulles i, als jardins, hi estenen estores de comiat que contrasten amb les darreres roses de tardor, una mica malaltisses. Maduren grocs, encerats, pletòrics, els codonys, promesa de gelees i compotes, i s’esberlen els eriçons dels castanyers que mostren els seus fruits de caoba brunyida (…) Pugen fums dels recs i, als marges, els canyars treuen els seus plomalls que anuncien el fred. Sí, la tardor ja és aquí.

És el temps d’estar sol, d’escriure llargues cartes, deia Rilke, i d’anar d’aquí d’allà, inquiet, mentre les fulles van a la deriva. És el temps de preparar-se per a l’hivern, pels murs freds i muts i el grinyolar dels penells, com deia Hölderlin. De fer provisions de llenya, de sentir le bois retentissant sur le pavé des cours, com li agradava a Baudelaire. O d’escoltar les sanglots longs des violons de Verlaine. La tardor és, tant o més que la primavera, l’estació dels poetes. I és que als poetes els agraden les coses una mica indefinides, una mica vagues. Allò que encara no és i allò que ja ha estat. Esperar i recordar. El desig i la memòria. (…)

El dia és curt i, als vespres, és agradable recollir-se i passr les vetlles remenant diccionaris i fullejant llibres de versos ja llegits mil vegades. Per això és bo que faci una mica de fred, poder encendre el foc i veure com les flames, per transparència, converteixen la copa de porto que tenim a prop en un rubí vivent. L història de les paraules, els seus orígens i la seva evolució, la seva mort, el seu canvi de sentit, són fascinants. Dedicar-s’hi és una ocupació que pot semblar neutra i avorrida però que és apassionant: i és que és una imatge de la nostra mateixa vida. De la vida personal, que ha arribat ja potser a la seva tardor, i que intentem endolcir amb els sucres de pansa del porto. Però també de la vida dels pobles, dels països i dels estats. De la vida dels costums i de les creences. De la vida mateixa d’això que ara els nens en diuen la natura. Tot neix i tot passa i tot mor. Aquesta és la lliçó de la tardor.(…)

 N. Comadira


Herr: es ist Zeit. Der Sommer war sehr groß.
Leg deinen Schatten auf die Sonnenuhren,
und auf den Fluren laß die Winde los.

Befiehl den letzten Früchten voll zu sein;
gieb ihnen noch zwei südlichere Tage,
dränge sie zur Vollendung hin und jage
die letzte Süße in den schweren Wein.

Wer jetzt kein Haus hat, baut sich keines mehr.
Wer jetzt allein ist, wird es lange bleiben,
wird wachen, lesen, lange Briefe schreiben
und wird in den Alleen hin und her
unruhig wandern, wenn die Blätter treiben.

Rainer Maria Rilke

DIA DE TARDOR

(Versió de Joan Vinyoli)

Senyor, el temps ha arribat. Enorme fou l’estiu.
Projecta la teva ombra en els rellotges
de sol i deixa córrer els vents per les planures.

Als últims fruits ordena de ser plens;
dos dies més de sud dóna’ls encara,
constreny-los a perfer-se i que penetri
en el vi fort la suprema dolçor.

Qui ara no té casa, ja no la bastirà.
Qui ara es troba sol, ho estarà molt de temps,
vetllarà, llegirà, escriurà llargues cartes
i per les avingudes vagarà inquiet
d’aquí d’allà, mentre les fulles giravolten.


Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: