El Barroc a la ciutat de Palma

Aquí teniu el qüestionari per avaluar la visita del barroc a Palma (cliqueu sobre l’enllaç). Recordeu que haureu de respondre les qüestions al quadern del tema.

guiamemoria

1. Socials. 8 La Baixa Edat Mitjana

Aquesta presentació és un bon resum del tema de la Ciutat medieval:

1. Socials. 7 Palau Reial de L’Almudaina

Divendres, després de veure la Catedral, vam visitar el Palau Reial de l’Almudaina. Fixeu-vos bé en les fotos i feu les activitats, per dimarts 14 de novembre.

ACTIVITATS:

1) La paraula “Almudaina”, prové de quin idioma? Què significa?

2) Primer va ser residència d’un governador o …

3) Després de la conquesta cristiana, quin rei va fer importants canvis en l’edifici?

4) Va dividir l’edifici en dues parts que són…

5) La fotografia on hi ha xemeneies, es tractava d’un saló molt important. Quin  nom rebia?

6) Quina alçada feia el saló abans de la remodelació?

7) A la fotografia dels tapissos, en veiem un. D’on prové, de Bèlgica o de Madrid? Per què?

8)  La Torre principal rep el nom de …

9) Què representa l’escultura que hi ha al damunt? Quin paper tenia?

10) Hi ha una altra Torre, que rep el nom de Torre dels Caps. Per què?

11) A l’interior es conserva una depedència d’època musulmana. Quina?

12) Per què no s’han conservat els mobles d’època Medieval?

13) Quin nom rep la cadira més antiga del Palau?

14) Sobre la portada d’entrada de la Capella Reial, hi ha unes escultures que no es van fer a Mallorca. D’on les van dur?

15) En quin altre lloc podem trobar un altre Palau dels Reis de Mallorca?

1. socials. 6 Palau de l’Almudaina

Després de veure el video, heu de respondre a les activitats:

 

ACTIVITATS:

1) Quin poble fou el primer en ocupar el recunte de l’Almudaina?

2) En època musulmana era la residència de …

3) Quin rei va ordenar la remodelació del Palau?

4) Què nom la torre principal?

5) En quin any fou realitzada l’estàtua de l’Àngel Custodi? Amb quin material?

6) El portal d’entrada te forma d’arc de mig punt, típic de l’art ….

 

1. Socials.5 Mapa conceptual

Si cliqueu sobre la imatge la veureu més gran.

1.socials.4 Mapes conceptuals del FEUDALISME

Aquí teniu els mapes conceptuals que us poden ajudar per estudiar el feudalisme.

1. Socials. 5 ORIGEN DEL FEUDALISME

Posant atenció al video, heu de respondre les següents activitats per al dijous 27 d’octubre:

1) Digues en quantes etapes es divideix  l’Edat Mitjana? Quant  de temps dura cadascuna?

2) Per què els propietaris de terres demanen protecció?

3) Què donen a canvi de la protecció? A qui li ho donen?

4) Quins dos tipus de pagesos hi havia? En què es diferencien?

1 Socials 4. FEUDALISME

Després de veure el video, heu de respondre al quadern, les qüestions que se us planteja:

QÜESTIONS:

1) Quin cost tenien el casc i el cavall de guerra?

2) Quins avantatges donava l’armament dels nobles?

3) Contra qui havien de lluitar?

4) Per aconseguir els soldats què van fer?

1.en.6 Revision of comparatives to help you compare cities: size, population, wealth, density

Now, we’ll have a closer look at grammar and see how to compare adjectives. There are some rules you must bear in mind.

Look at this excellent power point from grup14  and check if you understand how comparing adjectives works. Take notes in your workbook. Label your notes: grammar, comparatives and also make a reference to the post (1.en.6.) this way you will always know where your notes come from.

Did you find the presentation useful?

We shall do more practice in class and you must have the rules at hand, but now some homework. Before Tuesday the 27th

Go to  Vicent Viel’s first post: Principals aglomeracions urbanes and click on the link he gave you:

http://www.citypopulation.de/world/Agglomerations.html

Homework: Tuesday 27th September. Make 3 sentences comparing the cities that appear in the chart and post them to the blog. Copy the sentences you post in your notebook too.

Rules for doing this exercise.

• You cannot repeat a sentence that has previously been posted.
• When you mention a city, you must know where the city  is a you must also be able to locate the city in a map.

It will be easier for the first ones to post the comments to the blog, so Hurry up!

Useful terms.

more populated than

most heavily populated

more densely populated than

less populated

the most populated in .. /the least populated in …..

You can compare cities at world level, within a continent or within a country. You can also compare continents.

No excuses for lack of data. If you run out of information to make your three sentences check this other site:

http://www.citymayors.com/statistics/largest-cities-mayors-intro.html

1.socials.2 La ciutat musulmana

El fet que la religió islàmica doni molta importància a la vida privada de famílies i individus, es tradueix en la importància donada a la llar familiar en la forma urbana:

- les cases no s’agrupen en base a un pla imposat per una autoritat superior; la ciutat és l’aglomeració de les cases individuals de la família o l’ètnia.

- la seva reduïda activitat social no planteja la necessitat d’edificis públics (teatres, estadis…), ni llocs públics de reunió com l’àgora o el forum d’època clàssica.

La ciutat islàmica, malgrat sembli el contrari, no respon a un creixement totalment incontrolat. És cert que no hi ha una autoritat urbana que imposi un plantejament urbanístic, però les ciutats tenen una certa estructura:

- el nucli és la medina emmurallada, on s’hi troba la mesquita del divendres, el mercat central i el complex comercial (podem trobar exemples a Osca, Cuenca, Còrdova, Toledo i Almeria).

- la porta principal d’accés a la medina ( el hab) tenia una importància cabdal com a lloc de trobada.

- El palau del governador estava ubicat dins la medina o, si la topografia ho permetia, se situava dalt d’un turó i, d’aquesta manera, es transformava en una ciutadella fortificada (alcassaba) . A Còrdova i ciutats properes a la plana d’un riu, els governants s’instal·laven, per a major seguretat, en els camps del voltant on construïen autèntiques ciutats-palau molt fortificades.

- els carrers principals de la medina són empedrats i comuniquen la muralla amb el centre; la resta són petits carrers tortuosos i estrets, amb eixamplaments en algun indret formant petites places que servien de mercat. Per accedir als escassos centres públics n’hi havia prou amb un sistema relativament limitat de carrers principals transversals que sovint adoptaven la forma de vies radials.

- les grans ciutats tenien sistema de clavegueres per a les aigües residuals, fonts públiques i molts banys (Còrdova va arribar a tenir 800 fonts i 600 banys públics). Les ablucions religioses regulars, imposades per la llei islàmica, fa que les cases de bany (hamman) estiguin esteses per tota la ciutat.

- la importància que es donava a la intimitat domèstica va donar com a resultat una forma d’habitatge introvertit: les finestres de les habitacions donaven a patis protegits i les parets exteriors eren llises.

- el confús laberint de carrerons sense sortida, les cases amb pati i sense finestres, permeten assolir nivells de seguretat i intimitat impensables d’una altra manera.

- la ciutat islàmica es basa en la separació de les activitats domèstiques i les del mercat. Les tendes dels mercaders musulmans no estaven situades en places de mercat a l’aire lliure, sinó que es disposaven formant estrets carrerons sovint coberts per a protegir-es del sol. Cada carreró del mercat o suq (zoco) allotjava una branca particular del comerç; íntimament vinculada al suq hi ha el bazar, edifici cobert, que es podia tancar amb clau, on hi treballaven els teixidors i on s’hi elaboraven i emmagatzemàven altres objectes de valor.

Escrit per Joan Campàs Montaner

Activitats:

1) Cerca les definicions de les paraules subratllades.

2) Si has comprès el text, escriu un petit resum.